Infinit

by LIKE A GAT

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €6 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    “INFINIT” és el resultat de l’evolució de LIKE A GAT des de la seva
    formació fins avui. Al llarg d’aquest temps, la banda ha anat madurant
    un so contundent i característic, tenyit d’una barreja de nostàlgia i
    positivitat que no deixa indiferent. El títol, “INFINIT”, transmet la
    tendència general tant de la música com de les lletres del disc. Totes
    les cançons parteixen de presons quotidianes o dramàtiques, que
    s’obren a un horitzó que les ompli de sentit.
    La gravació del disc s’ha dut a terme als estudis La Casamurada
    durant l’estiu de 2009, altre cop amb Jesús Rovira a la producció.
    Masteritzat, després, per Scott Hull a Nova York i publicat, finalment,
    pel segell Quimera Records (2010), sota llicència Creative Commons, apostant
    per la música lliure.

    Includes unlimited streaming of Infinit via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 7 days

      €8 EUR or more 

     

1.
Tots els sons d'aquesta nit s'agombolen vora del llit. Són el sutge d'un carbó massa reclòs i humit ja consumit pel foc Tots els sons d'aquesta nit ja no afinen tant com ahir, i aquell gust de mora i mel ha anat empal·lidint i ara és un crit de fel. És així com parles: sense paraules És així com ploren els àngels Tots els sons d'aquesta nit em recorden sense mentir la tristesa que tenyeix cada petó que fas cada diumenge gris D'on venen els somnis? Per què mai no n'hi ha prou? M'atrapen els pòsits i jo vull aire nou. Sal i pebre, dóna'm el gust que mai no pugui perdre És així com balles, És així com dorms És així com parles: sense paraules És així com canten els àngels Sal i pebre, dóna'm el gust que mai no pugui perdre
2.
Fa estona que no plou i a fora l'aire sembla nou. Surto i darrera meu, la nit m'ha dit adéu. Sóc llest i sé com és el gust amarg del desengany, i és molt pitjor la por que la imbecil·litat. I no m'importa semblar un cretí. No m'importa que te'n riguis de mi. Ja saps com sóc, perdut en les ombres. I és que no ho puc remeiar. Ja saps com sóc, ja sé com ets. Un cotxe m'ha pitat perquè he creuat sense mirar. Fa estona que no sé on he anat a parat. Sóc boig i sé perquè no vaig amb el front arrugat; és perquè abans de res tu ja m'has estimat. I no m'importa semblar un cretí no m'importa que te'n riguis de mi. Ja saps com sóc, perdut en les ombres. I és que no ho puc remeiar. Ja saps com sóc, ja sé com ets. Hi ha moments que penso: "no estic a l'alçada del què vols". Hi ha moments que ho penso i no m'importa una merda! Ja saps com sóc, perdut en les ombres. I és que no ho puc remeiar. Ja saps com sóc, ja sé com ets. Ja sé com ets. Perdut en les ombres. Ja sé qui ets. Perdut en les ombres. Ja sé com ets.
3.
He regirat records passats i la nostàlgia m'ha volgut caçar. Però en cada trampa l'horitzó, em treia d'aquella presó. He conegut deserts humans; la seva sorra em queia entre les mans, però en cada duna l'horitzó com no, feia por a la por. Si ja no veus cap on camines, si no veus on s'ha amagat el sol, somriu a l'horitzó que mires i no et deixis de tirar endavant. He après que en cada adversitat, tot em pot vèncer menys soledat; i en cada passa, l'horitzó com no, s'ha fet més a prop. Si ja no veus cap on camines, si no veus on s'ha amagat el sol, somriu a l'horitzó que mires i no et deixis de tirar endavant.
4.
Tot el que he vist, tot el que he après és perseguir allò que m'ajuda a viure. No hi ha remeis, no hi ha pocions que puguin sadollar la mesura del teu cor. On és el lloc on puc ser jo? On són les mans que em fan ser lliure? Tota la sang, tot el dolor desperta en mi l'eterna pregunta, sempre. Portem l'anhel ficat al cos i vol sentir l'eterna resposta, ara, ara! On és el lloc on puc ser jo? On són les mans que em fan ser lliure? A cada segon, falta alguna estona, a cada batec falta l'infinit, que ets tu. On és el lloc on puc ser jo? On són les mans que em fan ser lliure? Que em fan ser lliure, que em fan ser, que em fan ser lliure.
5.
Sé el que sé, i és estrany que tot sembli acabar-se. Quan m'aturo i veig que sóc l'únic que sap que és, em pregunto, doncs, per què no en tinc prou amb somiar? Faig el que faig i potser pretenem ser perfectes, però em molesten tant les utopies irreals que em pregunto, doncs, per què no en tinc prou amb somiar? No en tinc prou amb somiar. Vull veure el llop amb la llebre, vull que el temps no sigui el monstre final, que els petons durin per sempre... Si ho vull ha de ser real, perquè: No en tinc prou amb somiar, no en tinc prou amb somiar.
6.
Esquenes 04:36
La nit m'estira de les parpelles i em fa donzella d'aquesta son. Sento que em mirem dos ulls abruptes que em fan preguntes que no comprenc. Sou esquerres que em gireu l'esquena i n'estic tip, fart. Potser són cabòries meves i la or de no saber ... sol. El sol que renta i treu les lleganyes les fa companyes del meu albir. Fem camí juntes i entre les bromes trobem persones per fer futur. Sou esquerres que em gireu l'esquena i n'estic tip, fart. Potser són cabòries meves i la or de no saber ... sol. Si el rumb d'avui segueix el sol.
7.
prohibit 04:06
Ens han prohibit estimar perquè ens fa dependents dels uns i dels altres. Ens han prohibit voler més que estan ben satisfets i no queixar-nos gaire. Fa temps, fa temps que no em sento lliure, sents? Fa temps, fa temps que aquest aire que respiro fa pudor de fems! Va bé si sents com batega el teu cor va bé si entens que desitja el teu cor. Ens han prohibit la veritat perquè és intolerant amb allò que és mentida. Ens han prohibit tot això i cada prohibició és una nova ferida! Fa temps, fa temps que no em sento lliure, sents? Fa temps, fa temps que aquest aire que respiro fa pudor de fems! Va bé si sents com batega el teu cor va bé si entens que desitja el teu cor. No cal ser savi per saber quin gust té la veritat. No cal ser savi per saber quin gust té la llibertat.
8.
L'horitzó 04:17
Quant de temps haurem de seguir esperant perquè el mar torni ha estar en calma? Quant de temps haurem de seguir mirant perquè el vent s'ho emporti tot. I ens deixi espai per respirar, per poder veure-hi més enllà? Quan a dins del fum no hi ha res escrit jo hi veig falses esperances. Ara simplement escolta el que dic, fes-ho per mi. Deixeu-nos espai per respirar, per poder veure-hi més enllà. Veure bé els colors (veure bé els colors) veure bé els detalls (veure bé els detalls) veure bé els contorns (veure bé els contorns) Que donen sentit al meu dolor, donen sentit al meu dolor. Quant de temps haurem de seguir esperant perquè el mar torni ha estar en calma? Quant de temps haurem de seguir mirant perquè el vent s'ho emporti tot. I ens deixi espai per respirar, per poder veure-hi més enllà, que jo vull veure-hi més enllà! Veure bé els colors (veure bé els colors) veure bé els detalls (veure bé els detalls) veure bé els contorns (veure bé els contorns) Que donen sentit al meu dolor, donen sentit al meu dolor. L'horitzó que ens mou, l'horitzó que ens brindà un nou demà.
9.
Assedegats 04:12
Són les gotes d'una aixeta allò que em fa esperar. Són els vasos plens dels altres que em fan desitjar que l'aigua que apaga la set no trigui gaire a omplir a garrafes els assedegats. He vist mort i morts en vida que han llençat el vas. He vist com algú abeurava aquell del got trencat, i demanaven que l'amor no trigui gaire a omplir a garrafes els assedegats. Puc donar crèdit als meus ulls que l'amor no és mentida. Un afany per fer justícia va apretant gallets. Una falsa tolerància va podrint les lleis que demanaven que la pau no trigui gaire a omplir a garrafes els assedegats No puc treure'm de la ment aquells valents amants que han viscut sense cedir a les ones de la mar i demanaven que la fe els fós concedida per mantenir-se a la vida aferrats; i demanaven que la fe els fós concedida per a ser aixetes pels assedegats.
10.
Muntanyes de paper, sirenes al carrer, i és un infern que val la pena seguir estimant; alguna cosa em fa pensar que encara no és tard! El trànsit, la calor, notícies de terror i és un infern que val la pena seguir estimant. Entre mil obligacions anem perdent la nostra vida. Potser no calen més cançons que ens permetin no oblidar. No hi ha millor regal que llevar-se cada dia, no hi ha millor plaer que saber que no estem sols, que saber que no estem sols. Muntanyes de paper, sirenes al carrer, i és un infern que val la pena seguir estimant. Entre mil obligacions anem perdent la nostra vida. Potser no calen més cançons que ens permetin no oblidar. No hi ha millor regal que llevar-se cada dia, no hi ha millor plaer que saber que no estem sols, que saber que no estem sols. No estem sols no estem sols, i saber que no estem sols.

credits

released October 10, 2010

license

all rights reserved

tags

about

LIKE A GAT Barcelona

El barri de Les Corts de Barcelona veu néixer LIKE A GAT a l’any 1998, de la iniciativa d’en Joan i l’Uri. Dos anys més tard, s’incorporen l’Àlex, en Salva i en David.
El 2010 publiquen el seu primer disc.
Amb la marxa del guitarrista solista i després d'un període de producció de noves cançons la banda decideix plegar. L'últim concert va tenir lloc a Molins de rei el 27 de desembre de 2014.
... more

contact / help

Contact LIKE A GAT

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like LIKE A GAT, you may also like: